La febre dels realities

L’any 2.000 va significar un abans i un deprés per al panorama televisiu espanyol. Les portes de la casa de Guadalix de la Sierra s’obrien per donar pas a Gran Hermano, el que seria el primer reality show d’una inacabable llista que l’ha precedit.

Des d’aquell any fins als dies actuals, les principals cadenes estatas sustenten gairebé la totalitat de la seva programació en un sol programa. Em refereixo a Antena 3, però sobretot a Telecinco; no per res en concret, simplement perquè aquesta cadena sembla haver tingut més sort de cara a les audiències. Així, des de les 11 del matí fins a altes hores de la matinada, trobem programes que basen gran part del seu èxit en el comentari dels realities de la cadena. I no només això sinó que a sobre, molts cops, els propis comentaristes que ocupen llocs de "periodistes" són exconcursants de realities. Tot plegat una situació prou surrealista.

Bé, si alguna gràcia podia tenir la primera edició de Gran Hermano (actualment van ja a per la setena edició) era l’espontaneïtat de les persones que en formaven part. La innocència que es respirava en aquella casa i la inconsciència sobre la repercussió mediàtica que el programa estava suposant. Han passat cinc anys i, pel que es veu, les persones volem cada cop més i més. El que abans podia ser la contemplació "una mica marujilla" de la vida d’unes quantes persones, s’ha convertit en un circ i una empresa per aconseguir fama i diners fàcils. Els concursants ja no només han venut la seva intimitat – que després tants cops demanen – sinó que s’han venut al morbo. No interessa aquella persona normal, sinó aquella que pugui crear més polèmica i conflictes dins la casa. De fet, aquest escrit l’he fet després d’assebentar-me que el reality que actualment emet Antena 3, La Granja "de los famosos" 2, hagi exhibit escenes de sexe explicitíssim per mantenir en antena el seu programa. Va ser aquest diumenge 24 d’abril, només començar el programa. Terelu Campos, la presentadora de La Granja, donava pas a un vídeo on l’ex Miss Espanya, Maria Jesús Ruiz i un tal Dani Dj feien l’amor apassionadament al costat d’una altra parella que feia exactament el mateix: Alicia Machado, també ex Miss Espanya i Fernando Acaso, curiosament el copresentador junt amb Milà del pimer GH. Aquesta morbositat va enganxar a un 22% dels espectadors espanyols, aconseguint l’objectiu que tenia el programa aquella nit. I és que la Granja 2 tenia aquell dia un últim àtom: o aconseguia un 18% del share televisiu o el programa seria eliminat.

Aviam, d'aquí no ens hem de quedar amb l'anegdota! No és que jo sigui una purista que m’escandalitzi al veure aquest tipus d’imatges. El que em molesta moltíssim és la dinàmica i polítiques de la televisió actual, on tot és vàlid per esgarrapar una mica d'audiència a la competència. Entrem en un debat molt més profund del que, aparentment, suposen aquestes imatges inofensives. Tot és lícit a la televisió? Hem de vendre'ns al morbo per una mica més d'espectadors? O és que els espectadors volen veure això? Aquesta última pregunta és la que ens fem molts perquè és l'argument que usen els qui defensen aquestes televisió tan denigrant. Jo crec i espero que això no sigui així. Hi ha molts professionals que opinen que la gent mira el que li posen davant dels morros i, de fet, ara és l'únic que el públic espanyol pot escollir. Esperem que aquesta "teòrica" llei en contra de la televisió porqueria sigui posada en marxa com més aviat millor, no perquè a partir d'ara en aburrim mirant la tele, sinó al contrari: perquè per fi tornem a disfrutar de debò de la TV.